Carburant

EL COMBUSTIBLE QUE NECESSITES PELS QUATRE MOTORS: LA ESPIRITUALITAT.

No et vull parlar de religió perquè cadascú té la seva fe i les seves creences segons l’entorn en què ha crescut o les seves pròpies reflexions personals. Però hi ha un tema que crec que és molt important posar sobre la taula en aquest viatge per la vida, l’espiritualitat. És el carburant que t’ajudarà a viure.
L’espiritualitat és un camí interior de creixement personal que es pot manifestar de moltes maneres. Pot ser a través d’una religió, però també mitjançant la meditació, o també fent-nos preguntes profundes sobre la vida i nosaltres mateixos. No som sols com alguns diuen matèria-esperit, ni tampoc cos-ment, som cos-ment-esperit.
Deixar lloc per l'esperit ens pot ajudar a descentrar l'ego, és a dir, no estar tan ocupats en el nostre món individual i material.
Podríem dir que l'espiritualitat és aquesta part de nosaltres que va més enllà del que es pot tocar o veure, és com una connexió amb quelcom superior a nosaltres mateixos, diguem-ne Déu, univers, energia o un sentit molt més profund de la vida.
Es mitjançant l'espiritualitat que trobarem les creences que donin sentit a la nostra vida.
En la religió, l’espiritualitat es vincula a un déu o profeta, com per exemple, el cristianisme, que enfoca la seva espiritualitat en les ensenyances de Jesús i els seus deixebles. Per als qui han estat educats en una base cristiana però senten que la idea de Déu és, confusa, El SILENCI DE DÉU de Delfí Dalmau Argemí, pot ser una lectura que no pretén imposar respostes ni tancar l'espiritualitat en una definició rígida, sinó que convida a una cerca honesta, íntima i personal. El transcendent no sempre parla en veu alta, però sí que deixa empremta en qui s'atreveix a mirar més enllà.
L'espiritualitat es viu d’una manera totalment personal, com un procés de creixement interior que ens ajuda a ser millors, a ser més coherents amb els nostres valors, a trobar un equilibri, a entendre’s millor i a viure amb més autenticitat.
Vivim de pressa. Massa.
Pantalles obertes, auriculars posats, mil estímuls alhora. I gairebé mai ens preguntem què passa per dins. Cal posar el fre de ma.
Quan parlem d’espiritualitat, molts pensen en religió, normes o creences imposades. Però l’espiritualitat va molt més enllà.
Ser espiritual no és fugir del món, és habitar-lo amb consciència. És aturar-te i preguntar-te si la vida que portes és realment la que vols. És escoltar el silenci, encara que a vegades pugui incomodar. És reconèixer que no tot es pot comprar, explicar o controlar.
L’espiritualitat pot començar quan deixes de viure en automàtic.
No cal tenir respostes de tot. Moltes preguntes que ens podem fer no tindran cap resposta. Però si que cal fer-se preguntes honestes.
Potser l’espiritualitat és això: donar-te permís per sentir, per dubtar, per buscar el credo que doni sentit a la teva vida.
Mira cap endins i tracta de trobar amb el que creus que et dona el sentit de la teva vida.
Potser el que busques fora… fa temps que t’està esperant dins.
Em prendré la llibertat de proposar-te un consell personal.
El credo que doni sentit a la teva vida, siguin quines siguin les teves creences  podria basar-se en 4 premisses fonamentals, perdonar, comprendre, ajudar i estimar, complementant-ho amb una actitud, de viure, conviure i deixar viure.